Paisatges habitats

PAISATGES HABITATS
Places exhaurides
Objectiu del simposi

L'arqueologia, en general i en particular a Catalunya, ha esdevingut amb els anys una activitat interdisciplinària. Un dels camps d'estudi més afavorit per aquest fet ha estat el del paisatge, un mosaic d'elements interrelacionats en constant evolució: el clima, la geologia, la vegetació, la fauna i, també, els humans. El simposi vol potenciar aquesta interdisciplinarietat, amb visions de síntesi, aportacions basades en casos concrets i debats. Es posarà el focus en els paisatges pretèrits, però també es farà una referència a l'actual crisi climàtica, amb repercussions sobre la conservació del patrimoni arqueològic i difícil d'entendre descontextualitzada de la història del clima i del paisatge.

Comitè científic

Natàlia Alonso (Universitat de Lleida), M. Mercè Bergadà (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques - Universitat de Barcelona i Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona), Ramon Julià (Consell Superior d’Investigacions Científiques), Raquel Piqué (Universitat Autònoma de Barcelona), Santiago Riera (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques - Universitat de Barcelona), Robert Sala Ramos (Universitat Rovira i Virgili i Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i Maria Saña (Universitat Autònoma de Barcelona).

Comitè organitzador

Josep Bosch (Museu de Gavà), Noemí Casado (Museu de Gavà), Pere Castanyer (Museu d’Arqueologia de Catalunya), Mireia Forasté (Museu de Gavà), Esther Gurri (Museu de Badalona), Josep Oriol López Bultó (Museu d’Arqueologia de Catalunya), Sònia López (Museu d’Arqueologia de Catalunya) i Cristina Osorio (Museu de Gavà).

Programa

Programa en pdf

 

Plantilla pòster i presentació

Plantilles descarregables

 

Preactes

Preactes del Simposi

Dijous 28 de novembre

Matí

09.30
10.00

Isabel Cacho (Universitat de Barcelona)

Les reconstruccions del clima han millorat molt gràcies al desenvolupament de noves metodologies. Aquesta conferència combinarà informació d’espeleotemes de coves, excepcionals per la precisió de les seves cronologies, amb registres marins, rics en la diversitat d’indicadors climàtics. Es mostraran resultats de metodologies diverses com a isòtops estables, radiogènics o elements traça aplicats a diferents substrats.

11.00
12.00

Jordi Revelles López (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA)

Aquesta ponència ofereix una visió aprofundida sobre la influència dels canvis climàtics en la història humana des del Plistocè fins a l’actualitat. Començant amb una introducció als principals episodis climàtics, explorarem com aquests han condicionat l’evolució de les societats humanes i el seu entorn natural al llarg del temps. Aquest recorregut inclourà una reflexió sobre la importància de l’estudi del clima per comprendre processos històrics de canvi, acompanyada d’un repàs breu a la forma en què la historiografia i l’arqueologia han tractat la variable climàtica.

13.00

Natàlia Alonso (ARQHISTEC - GIP  Facultat de Lletres, Universitat de Lleida), Georgina Prats (ARQHISTEC - GIP Facultat de Lletres, Universitat de Lleida), Mònica Aguilera (Dept. Química, Física i Ciències Ambientals i del Sòl, ETSEA, Universitat de Lleida), Carles Balasch (Dept. Química, Física i Ciències Ambientals i del Sòl, ETSEA, Universitat de Lleida), Joan Carbonell (SERP, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona), Andrés Currás (INCIPIT, CSIC)
Emili Junyent (ARQHISTEC - GIP  Facultat de Lletres, Universitat de Lleida), Jordi Martínez (ARQHISTEC - GIP  Facultat de

Sequeres i inundacions: un diàleg entre passat i present a la Fortalesa dels Vilars d’Arbeca (les Garrigues)

13.00

Margarida Genera (ICHN-ICEK, AEQUA, ACC ), Antoni Carreras
(Universitat Rovira i Virgili).

Variabilitat ambiental i adaptació humana. Noves dades sobre la cova de la Font Major, l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà. Un jaciment paradigmàtic de Catalunya

13.00

M. Mercè Bergadà (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques - Universitat de Barcelona. Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona), Josep M. Cervelló  (Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona. Societat Català d’Hidrologia i Carst), F. Xavier Oms (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques - Universitat de Barcelona. Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona), Josep Bosch (Museu de Gavà), Artur Cebrià (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques - Universitat de Barcelona. Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona)
Manuel Edo (Institut

Variabilitat paleoambiental durant el Neolític antic i mitjà en cavitats a Catalunya

Es presenta l’estudi dels processos sedimentaris localitzats en diverses coves com Colomera (Congost de Montrebei), Toll (Altiplà del Moianès), Freda (Montserrat), Can Sadurní (Garraf), Guineu (Serra de Font-Rubí) i Vidre (Massís del Port); que tenen ocupacions entre c. 5520 - 3920 cal BC. Durant aquestes cronologies es constata una sèrie d’aportacions sedimentàries principalment detrítiques i antropogèniques que es manifesten en episodis de curta durada. Destaquem:

Tarda

16.00

Ramon Julià (Consell Superior d’Investigacions Científiques), Santiago Riera (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques - Universitat de Barcelona) i Valentí Turu (Fundació Marcel Chevalier)

Transformacions geomorfològiques durant el Plistocè i l’Holocè

17.00

Joan Fernández Rovira

Dinàmiques dels geoantroposistemes de la conca hidrogràfica del torrent de Sant Cugat (Tona, Osona)

17.00

Marc Bouzas (Universitat de Girona), Josep Burch (Universitat de Girona), Ramon Julià (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques - Universitat de Barcelona), Lluís Palahí (Universitat de Girona), Pere Pons (Geoservei S. L) , Joan Solà (Geoservei S. L)
 

Els canvis en la línia de costa de Roses. Proposta d’un estudi evolutiu

17.00

Marc Bouzas (Universitat de Girona), Josep Burch (Universitat de Girona), Ramon Julià (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques - Universitat de Barcelona), Elisabet Moner (Universitat de Girona), Pere Pons (Geoservei S. L.), Santiago Riera (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques - Universitat de Barcelona), Joan Solà (Geoservei S. L.) David Vivó (Universitat de Girona)

Anàlisi geomorfològica del litoral de la Badia de Palamós (Calonge i Sant Antoni, Catalunya)

17.00

M. Mercè Bergadà (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques - Universitat de Barcelona i Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona), Núria Roca (Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències ambientals - Universitat de Barcelona), José Luis Peña (Departamento de Geografía y Ordenación del Territorio e IUCA – Universidad de Zaragoza)
F. Javier López (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques - Universitat de Barcelona i Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona), Jordi Nadal (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques - Universitat de Barcelona i

Paleoambient, sòls i activitat humana durant el Bronze mitjà en el curs del Segre: La Coma del Poll (Alòs de Balaguer, Noguera)

17.00

Marc Bouzas (Universitat de Girona), Josep Burch (Universitat de Girona), Pere Castanyer (Museu d’Arqueologia de Catalunya – Empúries), Ramon Julià (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques - Universitat de Barcelona)
Josep M. Nolla (Universitat de Girona), Pere Pons (Geoservei S. L), Jordi Sagrera (Universitat de Girona), Joan Solà (Geoservei S. L)

 

La desembocadura del riu Ter (Catalunya) entre els segles VIII i XII. Geomorfologia d’aquest espai litoral

17.00

Clara Forn (Museu de Badalona)

L’impacte de la ocupació romana sobre el paisatge de Baetulo (Hispania Citerior), i la seva evolució fins a l’alta edat mitjana

Divendres 29 de novembre

Matí

09.30

Ethel Allué (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social - Centres de Recerca de Catalunya i Universitat Rovira i Virgili) i Isabel Expósito (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social - Centres de Recerca de Catalunya i Universitat Rovira i Virgili)

Al llarg del Plistocè (2 Milions d’anys-11,500 anys) i l’Holocè (11,500-ara) se succeeixen una sèrie de canvis climàtics i ambientals que afecten la composició vegetal del paisatge. A aquests canvis d’origen natural que tenen lloc en cicles més o menys llargs s’ha d’afegir l’activitat dels humans que aprofiten i transformen aquests paisatges. L’estudi d’aquests processos requereix una perspectiva interdisciplinària per comprendre en tota la seva magnitud el coneixement sobre els paisatges del passat.

10.00

Miriam Gómez (Universitat Autònoma de Barcelona), Oriol López-Bultó (Museu d’Arqueologia de Catalunya), Ramon Buxó (Museu d’Arqueologia de Catalunya), Anna Bach (Universitat Autònoma de Barcelona), Montserrat Rocafiguera (Fundació L’Esquerda), Imma Ollich (Fundació L’Esquerda), Raquel Piqué (Universitat Autònoma de Barcelona), Miquel Molist (Universitat Autònoma de Barcelona)

La paleovegetació a la Catalunya central (s. IX-VI cal BC). Aportacions des de l’antracologia

10.00

Sabrina Bianco (Universitat Illes Balears – ArqueoUIB, Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques - Universitat de Barcelona i Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social - Centres de Recerca de Catalunya), Ethel Allué (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social - Centres de Recerca de Catalunya i Universitat Rovira i Virgili), Llorenç Picornell-Gelabert (Universitat Illes Balears – ArqueoUIB), Santiago Riera (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques - Universitat de Barcelona)

Transformacions del paisatge i gestió del bosc al voltant de Barcelona en èpoques històriques. Una visió des de l'antracologia urbana

10.00

Eva M. López (Universitat Autònoma de Barcelona), Anna Barberà (Universitat Autònoma de Barcelona), Pere Castanyer (Museu d’Arqueologia de Catalunya), Joan Frigola (Museu Arqueològic de Banyoles), Bertand Limier (Institut des Sciences de l’Évolution de Montpellier - Université de Montpellier), Oriol López-Bultó (Museu d’Arqueologia de Catalunya)
Raquel Piqué (Universitat Autònoma de Barcelona), Jean Fréderic Terral (Institut des Sciences de l’Évolution de Montpellier - Université de Montpellier), Joaquim Tremoleda (Grup de Recerca Arqueològica del Pla de l’Estany)

Noves aportacions sobre la gestió forestal i les pràctiques d’arboricultura als jaciments romans de Vilauba (Camós, Girona) i Can Ring (Besalú, Girona)

10.00

Marc Sánchez (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques - Universitat de Barcelona
Grup de Recerca Geografia Aplicada – Universitat Autònoma de Barcelona)
Santiago Riera (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques - Universitat de Barcelona)
Ramon Julià (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques - Universitat de Barcelona)
Marc Bouzas (Universitat de Girona)
Josep Burch (Universitat de Girona)
Elisabet Moner (Universitat de Girona)
David Vivó (Universitat de Girona)

Usos del sòl i canvis paisatgístics entorn de la vil.la romana del Collet: interaccions socio-ambientals en la plana litoral de Palamós-Calonge (Girona)

11.05
11.30

Ferran Antolín (Universitat de Basilea i Institut Arqueològic Alemany)

La recerca feta fins al moment ens permet afirmar que les primeres comunitats pageses del nord-oest de la Mediterrània es van saber adaptar a diversos contextos ecològics i topogràfics, tant en zones properes a rius, com en espais de mitja muntanya, espais costaners i d’interior. Tanmateix, és difícil amb una metodologia convencional d’avaluar l’evolució del nínxol que ocupaven aquestes comunitats al llarg del temps, tenint en compte també els canvis climàtics i com aquests factors van poder influir en la presa de decisions en l’àmbit agrícola.

12.30

Marta Muñoz (Institució Milà i Fontanals - Consell Superior d’Investigacions Científiques i Universitat de Barcelona)
Ariadna Guimerà (Institució Milà i Fontanals - Consell Superior d’Investigacions Científiques i Universitat Autònoma de Barcelona), Marta Portillo (Institució Milà i Fontanals - Consell Superior d’Investigacions Científiques), Joaquim Sisa-López de Pablo (Universitat Autònoma de Barcelona), Josep M. Carrasco (Universitat Autònoma de Barcelona), Jordi Morera (Universitat Autònoma de Barcelona), Joan Oller (Universitat Autònoma de Barcelona), Oriol Olesti (Universitat Autònoma

Activitats domèstiques i adaptabilitat en períodes de transició en els territoris pirinencs orientals (s. III-II ane)

12.30

Pere Castanyer (Museu d’Arqueologia de Catalunya – Empúries), Dirce Marzoli (Institut Arqueològic Alemany), Ramon Julià (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques - Universitat de Barcelona), Helmut Brückner (Geographisches Institut Universität zu Köln), Marta Santos (Museu d’Arqueologia de Catalunya – Empúries), Joaquim Tremoleda (Museu d’Arqueologia de Catalunya – Empúries), Elisa Hernández (Museu d’Arqueologia de Catalunya – Empúries)

Del passat al futur (IV mil·lenni aC - 2100 dC). Resultats del projecte Groundcheck (MAC-Empúries i Instituto Arqueológico Alemán-Madrid)

12.30

Samuel Sardà (Universitat Rovira i Virgili - GRESEPIA)
Jordi Diloli (Universitat Rovira i Virgili - GRESEPIA)
Carles Ibáñez (Centre de Resiliència Climàtica i Transició Ecològica - Eurecat)
Marc Prades (Universitat Rovira i Virgili - GRESEPIA)
Laura Bricio (Universitat Rovira i Virgili - GRESEPIA)
Diana Álvarez (Universitat Rovira i Virgili - GRESEPIA)
Ivan Cots (Universitat Rovira i Virgili - GRESEPIA)

El paleopaisatge deltaic i l’evolució del poblament protohistòric al curs inferior de l’Ebre (I mil·lenni ane). Reptes i objectius del projecte PALEODELTA (PID2023-147021NB-I00)

12.30

Blanca Garay (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social - Centres de Recerca de Catalunya i Universitat Rovira i Virgili), Kate Carver (Universitat Rovira i Virgili), Ferran Antolín (Institut Arqueològic Alemany i Universitat de Basilea), Isabel Expósito (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social - Centres de Recerca de Catalunya i Universitat Rovira i Virgili), Jordi Revelles (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social - Centres de Recerca de Catalunya i Universitat Rovira i Virgili), Marian Berihuete-Azorín (Institut Català de Paleoecologia

The seasonal nature of La Draga: new carpological and ethnographic results

12.30

Joan Frigola (Museu Arqueològic de Banyoles), Pere Castanyer (Museu d’Arqueologia de Catalunya – Empúries), Joaquim Tremoleda (Grup de Recerca Arqueològica del Pla de l’Estany), Ramon Julià (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques - Universitat de Barcelona), Santiago Riera (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques - Universitat de Barcelona), Marc Sánchez (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques - Universitat de Barcelona i Grup de Recerca Geografia Aplicada – Universitat Autònoma de Barcelona), Eva M. López (Universitat Autònoma de Barcelona)

Poblament i paisatge a la conca lacustre de Banyoles en època antiga i tardoantiga

Tarda

15.00

Maria Teresa Miró (Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya), Dirce Marzoli (Institut Arqueològic Alemany), Rut Geli (Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya), Sílvia Valenzuela (Consell Superior d’Investigacions Científiques) i Pau Olmos (Institut Català d’Arqueologia Clàssica)

Maria Teresa Miró (Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya).

16.30

Sandra Nogué (Universitat Autònoma de Barcelona - Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), Laia Andreu Hayles (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats - Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), M. Carme Llasat (Universitat de Barcelona) i Enric Aguilar (Universitat Rovira i Virgili - Institut Universitari de Recerca en Sostenibilitat, Canvi Climàtic i Transició Energètica)

Extracte de les intervencions en un clic.

 

 

El passat de les illes: una guia per a les adaptacions humanes al canvi (Sandra Nogué, Javier de la Casa, Sergi Pla I Josep Peñuelas)

Motiu decoració
Inscripcions
Inscripcions tancades

De l'1 de setembre al 15 de novembre.

Heu presentat una comunicació? 

Per cada comunicació es lliurarà un pòster que estarà exposat durant tot el simposi, i es farà una presentació oral breu durant la sessió corresponent.

Cada autor/s podrà presentar, de forma breu, la seva comunicació (el temps es determinarà un cop vençut el termini de presentació de propostes de comunicacions).

Les propostes s'han realitzat de l'1 de setembre al 27 d'octubre. De cada comunicació proposada s'ha facilitat: títol, autors, resum (màxim 250 paraules), conceptes claus (màxim de 5) i àmbit del simposi escollit per presentar-les.

La informació de la comunicació, tan sols ha estat aportada pel primer signant. 

 

Places exhaurides
Organitza
Col·laboren
Museu de Gavà

De dimarts a divendres de 10 a 14 h i de 16 a 19 h.
Dissabtes d'11 a 14 i de 16 a 19 h.
Diumenges d'11 a 14 h.

Tancat els dilluns (inclosos dilluns festius) els dies 1/1, 6/1, 24/6, 25/12, 26/12 i les tardes dels dies 5/1, 23/6, 24/12 i 31/12

Servei d'informació i reserves del Museu de Gavà 93 263 96 10

Castell d’Eramprunyà

Actualment, el castell és objecte de treballs de recerca i consolidació per la qual cosa el recinte és tancat al públic.

Visita concertada cada segon diumenge de mes (d'octubre a juny).

Cal reservar amb antelació al Museu de Gavà, al telèfon 93 263 96 10 o al telèfon d'informació i reserves 93 263 96 50.

Grups escolars i grups organitzats, heu de reservar amb antelació al Museu de Gavà, al telèfon 93 263 96 10.

Parc Arqueològic Mines de Gavà

Hivern 16/9 – 15/6
dilluns 10 - 14.30 h
dimarts - divendres 10 - 14.30 h
dissabtes 10 - 18.45 h
diumenges i festius 10 - 14.30 h

Estiu 16/6 – 15/9
dimarts - divendres 10 - 18.45 h
dissabtes 10 - 18.45 h
diumenges i festius 10 - 14.30 h

Tancat els dilluns no lectius,  dilluns festiu, els dies 1/1, 6/1, 24/6, 25/12, 26/12 i tardes dels dies 5/1, 23/6, 24/12 i 31/12

Servei d'informació i reserves del Parc Arqueològic Mines de Gavà 93 263 96 50

Refugi antiaeri de la Rambla de Gavà

El Refugi es pot visitar cada quart dissabte de mes, a les 10.30 h en visita guiada. 

Cal reservar amb antelació al 93 263 96 10.

Vil·la romana de Can Valls

Visita guiada cada tercer diumenge de mes.

Places limitades. És necessari realitzar reserva al Museu de Gavà T. 93 263 96 10

Punt de trobada a la cruïlla de l'Av. Joan Carles I amb l'Av. 8 de març.