3a sessió: Les grans etapes en l’evolució del paisatge durant el plistocè i l’holocè

Al llarg del Plistocè (2 Milions d’anys-11,500 anys) i l’Holocè (11,500-ara) se succeeixen una sèrie de canvis climàtics i ambientals que afecten la composició vegetal del paisatge. A aquests canvis d’origen natural que tenen lloc en cicles més o menys llargs s’ha d’afegir l’activitat dels humans que aprofiten i transformen aquests paisatges. L’estudi d’aquests processos requereix una perspectiva interdisciplinària per comprendre en tota la seva magnitud el coneixement sobre els paisatges del passat. La palinologia i l’antracologia són dues de les disciplines que han contribuït d’una manera més significativa a l’obtenció d’aquest coneixement. La palinologia estudia el pol·len i les espores presents en els sediments i té un important paper en la reconstrucció paleobiològica, contribuint a la descripció de les fluctuacions climàtiques, els canvis en la vegetació o la interacció de les activitats humanes amb el medi. L’antracologia, que estudia les restes de fustes utilitzades com a llenya i registra evidències de plantes llenyoses (arbres, arbustos), ha permès entendre els paisatges arboris i arbustius tenint en compte el biaix que suposa la selecció de la llenya en contextos prehistòrics i històrics. En aquesta presentació repassarem com recuperem la informació, com s’integren els resultats de diferents disciplines i com s’han succeït els canvis del paisatge a través d’exemples molt propers. Travessarem pinedes, rouredes, prats, matolls i camps de cultiu sota ambients freds i càlids per entendre com els canvis en la representació dels taxons vegetals es reflecteixen en els registres dels estudis arqueobotànics. Aquests estudis són la clau, ja que ens permeten inferir les transformacions climàtiques, ambientals i culturals esdevingudes al medi natural.