Parc Arqueològic Mines de Gavà

El descobriment de les mines prehistòriques de Gavà es va produir a principis de la dècada dels anys setanta del segle XX, com a resultat dels primers treballs per urbanitzar i edificar el barri de Can Tintorer, al sector nord de Gavà. Aquests treballs, que van suposar la destrucció d’una part del conjunt miner, van deixar visibles unes obertures en la roca del terreny. Aviat es va comprendre que eren cavitats fetes durant el període neolític per obtenir minerals, especialment turquesa i variscita, de color verd. 

Actualment l’àrea minera protegida com a BCIN supera les dues-centes hectàrees d’extensió i s’hi coneixen més de cent boques de mines.

Al llarg d’aquests anys, l’Ajuntament ha impulsat el projecte interdisciplinari que abasta des de la recerca fins a la divulgació i per al qual compta amb la col·laboració de la UAB, la UB i la UPC. A través del Museu de Gavà, amb la col·laboració dels equips del SAPPO i ARCHAEOM de la Universitat Autònoma de Barcelona, s’està duent a terme el projecte de recerca arqueològica “Mines prehistòriques de Gavà. Espai i temps, dinàmica evolutiva i caracterització mineralògica” reconegut per la Generalitat de Catalunya.

L’exposició del Parc Arqueològic permet reviure l’experiència d’investigar, junt amb una expedició arqueològica, com era la vida fa 6.000 anys i endinsar-se en la màgia de les mines en galeria més antigues d’Europa. S’estructura a partir de diversos espais en què els audiovisuals tenen un paper protagonista.

Al llarg del recorregut, el visitant contempla l’accés de diverses boques de mina i pot recórrer l’interior de la reproducció d’una d’elles.
 

1. El jardí neolític.

L’acollidor vestíbul és presidit pel jardí on es veuen en viu totes les espècies vegetals que poblaven la zona durant el neolític.
 

2. Audiovisual.

Un espectacular audiovisual dona la benvinguda al Parc Arqueològic Mines de Gavà, un jaciment viu, un jaciment on es continua treballant cada dia.
 

3. La mina central i l’excavació.

S’hi pot contemplar una mina original de variscita i conèixer com treballen els arqueòlegs a les excavacions.
 

4. El laboratori del medi natural.

Per conèixer els paisatges i els seus protagonistes. Com era el paisatge? Quines plantes i animals habitaven aquest entorn? Quins recursos n’extreien fa 6.000 anys?
 

5. El laboratori de la tecnologia.

Per saber com feien els objectes, les construccions i les eines que utilitzaven. S’explica on vivien, com feien servir les eines, i es desvelen alguns dels misteris del mineral més cobdiciat al neolític, la variscita, utilitzat exclusivament per fer joies.
 

6. El laboratori de l’ésser humà.

Per entendre com eren i què pensaven. Es presenten els pobladors del neolític: com eren físicament, com eren les seves creences o els seus rituals. També es poden veure reproduccions de les restes humanes, objectes simbòlics i funeraris trobats a les mines.
 

7. Audiovisual de la mineria.

Com eren les mines? Com n’extreien la variscita? Per què hi van dedicar tants esforços durant generacions senceres?
 

8. La mina reproduïda.

Gràcies a una reproducció fidel, es pot fer un recorregut lliure per una mina perfectament adaptada a tot tipus de diversitat funcional física i que ofereix una imatge inèdita d’aquest jaciment des de les sales estratigràfiques.
 

9. Objectiu: Neolític (sala d’interactius).

Un espai lliure, amb jocs interactius, per posar a prova els coneixements. Inclou “La mirada tàctil”, un mòdul adaptat per a persones amb diversitat funcional visual.