Castell d’Eramprunyà

Tot i que recents estudis arqueològics testimonien l'ocupació del penya-segat d'Eramprunyà des d'època prehistòrica i ibèrica, la història del castell s'inicia al segle IX.

L'any 801 els francs van prendre la ciutat de Barcelona als sarraïns, que van haver de retirar-se fins a la riba dreta del Llobregat. La defensa de Barcelona requeria que es protegís la zona del pla, però també tota la part baixa de la vall del Llobregat, des de Martorell fins al mar, ja que és una zona natural d'accés a Barcelona. També era necessari controlar tota la línia de costa i els camins del Garraf. Alguns dels castells que es van construir en aquest moment van ser els de Cervelló, Castellví de Rosanes, Sant Boi, Corbera, Castelldefels i Eramprunyà.

Una vegada construïdes estructures de defensa, els comtes són els encarregats d'organitzar el poblament en aquesta zona i nomenen vicaris, és a dir, representants seus, per tal de protegir el territori. Al segle X, els representants del comte es converteixen en senyors de les terres que només havien d'administrar i actuen com a senyors feudals. La feudalització s'estendrà per totes les capes de la societat. Al segle XI es produeixen les primeres situacions de revoltes de senyors feudals contra els comtes. N'és un exemple Mir Geribert, senyor d'Eramprunyà, entre altres títols, que no va reconèixer l'autoritat del comte de Barcelona i s'hi enfrontà personalment.

L'any 1323 el rei Jaume II ven el terme d'Eramprunyà al seu tresorer, Pere Marc. Comença aquí l'època de màxima esplendor del castell que durarà fins a mitjan segle XV.
Els Marc acumularen els territoris del terme que fins aleshores havien estat propietats de petits cavallers i així esdevingueren els senyors únics d'un terme jurisdiccional que incloïa els actuals termes de Gavà, Viladecans, Castelldefels, Sant Climent i Begues.

És la zona més ben protegida de tot el castell. Hi havia el cos de guàrdia i la residència del senyor. Era estructurat al voltant d'un pati central obert i en els diferents costats hi havia sales i cambres diverses, entre les quals es pot distingir la sala noble on es conserven dos arcs que sustentaven un altre pis superior. A l'est es veu una porta que sembla que comunicava una cambra o sala d'entrada al pis superior i, cap al nord, una possible finestra que va ser tapiada. El recinte és voltat per una muralla, aixecada ran mateix de l'espadat per fer més inexpugnable el castell, i, en la seva part més accessible, a ponent, defensat per un fossat enfondit artificialment. La reforma més important d'aquesta muralla es practicà en temps dels Marc, al segle XIV, quan es bastí el portal i el cos de guàrdia proper que el defensava. Els murs de l'angle del cos de guàrdia i el portal s'han conservat.

Les torres i el mur protegien l'accés al castell, situat en una zona sense defenses naturals. Dins d'aquest recinte s'ubica l'església de Sant Miquel que, com la resta d'estructures, fou construïda amb la roca sorrenca característica de la zona. L'entrada a l'església es conserva in situ al lateral sud, però la porta del costat est és una obertura del segle XIX. En aquesta banda, on encara es pot veure l'arrencada de la volta de la coberta, hi havia l'altar. L'església, per tant, estava orientada d'est a oest.

De l'antic cementiri es conserven set tombes excavades a la roca, datades del segle X, sis de les quals són antropomorfes i una rectangular. Per sobre, trobem un dipòsit d'aigua que també és una estructura excavada i que recollia l'aigua de pluja. Probablement, es va construir quan l'antic cementiri devia estar en desús, segurament en temps de Jaume Marc, a finals del segle XIV.

Actualment, el castell d'Eramprunyà és objecte de treballs de consolidació i d'estudi fruit d'un acord entre l'Ajuntament de Gavà i la Diputació de Barcelona, a través del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL).

Després d'un segle d'abandonament, l'any 2007, en què l'Ajuntament el va adquirir, el castell presentava un estat ruïnós i les estructures conservades patien severes afectacions. Per tal d'aturar la degradació i iniciar la recuperació del monument, l'Ajuntament de Gavà va sol·licitar la col·laboració de la Diputació de Barcelona. Les actuacions que es duen a terme al castell d'Eramprunyà parteixen d'un pla de treball de col·laboració i suport engegat l'any 2009 a proposta de la Comissió Cívica del Castell d'Eramprunyà, creada arran de l'adquisició, el març de 2007.

Les actuacions han consistit en la protecció del recinte i l'establiment de recorreguts segurs per als visitants, la consolidació d'urgència de les estructures més malmeses, i la consolidació de l'espadanya i de la coberta de la capella de Sant Miquel.

En paral·lel a aquestes tasques, el SPAL ha avançat en el coneixement del monument gràcies a estudis historiogràfics i històrics i a la realització de diverses campanyes d'excavació, algunes d'elles executades a través de camps de treball promoguts per la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya.