Presentació oral de les comunicacions
Eva M. López (Universitat Autònoma de Barcelona), Anna Barberà (Universitat Autònoma de Barcelona), Pere Castanyer (Museu d’Arqueologia de Catalunya), Joan Frigola (Museu Arqueològic de Banyoles), Bertand Limier (Institut des Sciences de l’Évolution de Montpellier - Université de Montpellier), Oriol López-Bultó (Museu d’Arqueologia de Catalunya)
Raquel Piqué (Universitat Autònoma de Barcelona), Jean Fréderic Terral (Institut des Sciences de l’Évolution de Montpellier - Université de Montpellier), Joaquim Tremoleda (Grup de Recerca Arqueològica del Pla de l’Estany)
Noves aportacions sobre la gestió forestal i les pràctiques d’arboricultura als jaciments romans de Vilauba (Camós, Girona) i Can Ring (Besalú, Girona)
Les restes arqueobotàniques de fusta i carbó procedents dels jaciments de Vilauba i Can Ring, permeten aproximar-se a les pràctiques de gestió forestal i d’arboricultura al nord-est de la península Ibèrica des del segle I aC fins al segle VII dC. L’estudi que es presenta se centra en l’anàlisi de les restes recuperades de l’interior del pou de Vilauba (en forma de branques) i de les restes carbonitzades d’ambdós jaciments. Per a la seva anàlisi, s’ha dissenyat i elaborat una col·lecció de referència de les característiques anatòmiques i morfomètriques d’arbres cultivats, gestionats i no gestionats de les espècies identificades als jaciments, per tal d’obtenir els materials per analitzar i comparar les restes arqueològiques. Es presenten aquí les principals característiques observades als materials de referència i es presenten els resultats de la comparació amb el material arqueològic. L’anàlisi d’ambdós tipus de mostres, modernes i arqueològiques, es basa, d’una banda, en l’aplicació del roundwood method, una metodologia que relaciona diàmetre i edat de les mostres de fusta i el mètode eco-anatòmic, d’una altra, per determinar pràctiques d’irrigació. Els resultats obtinguts han aportat informació sobre pràctiques d’arboricultura sobre els Prunus sp. i Vitis vinifera, i possibles pràctiques de gestió forestal en taxons com Sambucus nigra i Salix sp. Igualment, han permès contrastar l’aprovisionament i ús dels recursos vegetals per als dos jaciments, ambdós de cronologia romana.