Presentació oral de les comunicacions

Variabilitat ambiental i adaptació humana. Noves dades sobre la cova de la Font Major, l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà. Un jaciment paradigmàtic de Catalunya

L’objectiu d’aquesta comunicació és donar a conèixer els resultats de les investigacions dutes a terme abans de la realització dels treballs projectats per tal d’adequar la Cova de la Font Major, l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà, per a la visita pública, a començaments del decenni dels anys noranta, que amplien cronològicament els períodes d’ocupació humana, en particular al llarg del Plistocè. A un centenar de metres de l’entrada, en la galeria principal, l’any 1993 es van recuperar una sèrie de restes faunístiques en el mateix context d’un còdol de quars tallat i altres restes lítiques, que haurien estat el resultat d’una intervenció antròpica, en tractar-se d’un material forà a la cavitat. En un primer estudi vàrem determinar que el conjunt faunístic es correspon amb les associacions d’espècies pròpies del Plistocè mitjà, inicis del superior d’Europa occidental. Arran d’aquests fets, ja vàrem plantejar un projecte de recerca, La bioestratigrafia del Plistocè al sud de Catalunya, a través del qual, en la seva fase inicial, ens proposàvem la recollida de dades de caràcter cronoestratigràfic en les que fonamentar els treballs de museïtzació amb més rigor científic. Al llarg d’aquests treballs es van localitzar diferents registres, que conservaven nivells arqueològics amb restes d’indústries lítiques (ascles retocades) associades a microfauna i peixos. Així mateix, en el sector de l’accés a la cavitat (cova de la Vila) es recuperà una punta de talla levallois. Vàrem comptar amb la col·laboració de diversos investigadors: Ramon Julià, Jordi Agustí, Àngel Galobart, Manel Llenas i Sílvia Albadalejo.