Parc de Sant Jordi

El que avui rep el nom de parc de Sant Jordi va ser el de l’American Lake, un parc d'esbarjo on es podien trobar totes les tendències de la moda dels anys 20 i inicis dels 30 del segle XX.

Després de les obres de l’habitatge principal, Villa Carmen, Artur Costa va començar un nou projecte per a la construcció d’un parc d’esbarjo. Va començar a aixecar edificis i a poblar d’arbres i jardins tot el terreny.

El parc ja tenia el llac artificial i s’hi va construir un embarcador, un hotel casino, un cafè restaurant, pista de ball exterior, fonts d’aigua, tres templets d’estil grec amb una cúpula sustentada per sis columnes, un molí de vent per al reg de tota la vegetació i un lloc d’estacionament per als vehicles. Al bosc enjardinat hi havia fins i tot unes parelles de cérvols. També es van anar erigint altres edificis, entre els quals hi havia una capella a la zona nord-est del parc amb una imatge de la Mare de Déu del Carme i un panteó dedicat als gossos. Fins i tot tenia un carrilet per poder passejar i veure l’extens parc.

El parc es va inaugurar l’any 1920-21 i l’entrada costava 50 cèntims. Els cotxes pagaven una pesseta en concepte d’aparcament i pupil·latge.

Artur Costa va morir l’any 1930 i en aquell moment tenia el projecte de construir un tramvia que connectés el parc amb els terrenys que posseïa a la pineda, on volia construir uns banys.

Després de la guerra, la finca va ser venuda a la Companyia d'Aigües de Barcelona, que va desmantellar el conjunt i va urbanitzar els terrenys. Del bosc enjardinat del parc encara en queden uns quants arbres arran del carrer d’Àngela Roca.