Descobertes 24 boques de mines a les Ferreres que podrien ser les més antigues de Gavà

L’alcaldessa de Gavà, Gemma Badia, i el delegat del CSIC a Catalunya, Lluís Calvo, han presentat avui en roda de premsa els resultats dels darrers projectes de recerca a les mines prehistòriques de Gavà. La investigació, engegada per la Institució Milà Fontanals d’Investigació en Humanitats (IMF-CSIC) amb la col·laboració de l’Ajuntament i el Museu de Gavà i encapçalada per l’arqueòleg de la IMF-CSIC Ferran Borrell, ha permès localitzar 24 nous accessos miners al sector de les Ferreres des de 2018, en el marc de dos projectes quadriennals (2018-2021 i 2022-2025).

Els resultats de les anàlisis de Carboni 14 parlen d’estructures del Neolític, d’uns 6000 anys d’antiguitat, tal com es presumia ateses les característiques de les boques de mina, així com la geologia on van ser excavades i els materials trobats durant la seva delimitació.

D’aquestes 24 obertures mineres, tres d’elles han estat descobertes recentment, a finals de l’any 2023, en el marc d’un nou projecte quadriennal. Les troballes estenen una mica més el complex miner neolític vers el límit nord-oest del municipi, enfilant-se per la serra de les Ferreres, i posen en evidència que el patrimoni miner a Gavà té molt de camí a recórrer.

Les boques de les Ferreres podrien ser anteriors a les de can Tintorer

Les boques de mines prehistòriques descobertes enguany estan al nivell del sòl, fetes directament en afloraments de pissarra del període geològic paleozoic, afloraments en els quals es troba la variscita, el preuat mineral amb el que es comerciava durant el Neolític. Són mines en superfície, semblants a les descobertes a les Ferreres durant la campanya de 2018-2021. Això fa pensar als investigadors que el conjunt de mines de les Ferreres podrien ser les més antigues i representar els inicis de l'explotació minera neolítica a Gavà. I es que, aclareix Ferran Borrell, “la nostra hipòtesi és que, per sentit comú, el primer lloc on es devia iniciar l’activitat minera devia ser on el mineral estigués més accessible”.

Això diferencia aquestes mines de les d’un altre sector del jaciment, anomenat  Can Tintorer i el més estudiat fins ara. A Can Tintorer les pissarres amb la variscita no estan a prop de la superfície, sinó que estan cobertes per capes d'argila i tortorà, que els miners i mineres del neolític van haver d’excavar per arribar a l'esmentada pissarra.  

Aquests indicis fan pensar, destaquen els investigadors, que els miners haurien pogut començar per una explotació a cel obert al sector Ferreres, fent les primeres excavacions en trinxera i en galeries curtes. Això hauria permès acumular experiència i observar que en altres llocs del jaciment, per sota de les esmentades capes d'argila i de tortorà, hi havia també pissarra, començant a fer galeries subterrànies més profundes com les que trobem a Can Tintorer i es poden veure en el Parc Arqueològic Mines de Gavà.

Noves tècniques d’excavació

És precisament això l’altra troballa rellevant de la investigació, l'evidència que podríem estar davant d’una nova tipologia d’extracció, a cel obert, fins ara no documentada a Gavà, a partir d’una rasa o trinxera en superfície.

Aquesta tipologia en trinxera, de confirmar-se en les properes excavacions, parlaria d'una extracció superficial dels filons del mineral verd que es trobarien molt a prop de la superfície, independentment que algunes d’elles tinguessin continuïtat com a galeries subterrànies. Aquesta troballa té un interès científic elevat, en tant que mostraria una doble tècnica minera neolítica fins ara desconeguda a Gavà.

Per una altra banda, les intervencions arqueològiques dutes a terme durant el primer quadriennal no només van evidenciar l'ús intensiu d'aquest indret per l'explotació minera de variscita durant el període neolític sinó també el seu ús agrícola durant l'Edat Contemporània (finals s. XIX-XX), ja que s’hi han trobat rases de cultius recents. En una d’elles s’hi localitzaren dues olles de cuina, de mida mitjana, gairebé senceres del tot amb l'interior i les vores envernissades, així com regalims descendents per les parets exteriors.

Intervencions en curs

En el marc del nou projecte quadriennal en el sector de les Ferreres, també liderat pel Dr. Borrell i vigent fins a 2025, començaran les excavacions d’algunes de les 24 noves mines.