La Bòbila

Les bòbiles, fàbriques de rajoles o teules de terrissa per a la construcció, van ser una de les indústries més antigues a Gavà. Estaven situades als terrenys que s’estenien entre el turó del Calamot i les Ferreres fins a l’antiga masia de ca n’Espinós, on hi havia la matèria primera: l’argila i l’aigua.

Segons un document de l’Arxiu de la Baronia d’Eramprunyà ja es construïen i es feien reformes d’habitatges l’any 1757.

La xemeneia que avui es conserva correspon a la primera bòbila moderna construïda a Gavà el 1903 per la família Querol en uns terrenys de la família Carreras. La forta demanda de material de construcció va esperonar la instal·lació de més bòbiles, com la d’en Pagès o d’en Josep Gras, o la segona bòbila bastida pels Querol.

El procés de fabricació de maons era lent i artesà: extracció de les argiles, preparació del fang per convertir-lo en maons, emmotllatge manual, assecat de les peces, i cocció. Es coïen en grans forns amb diverses cambres que permetien la cocció rotativa en cadena.

Actualment, només es conserva la xemeneia de la primera bòbila dels Querol, situada a l’Estadi Municipal la Bòbila. Es tracta d'un element troncopiramidal de secció quadrada construït amb maó vist. La simplicitat dels paraments queda trencada per dos trams de motllures, una a la base i l’altra a la boca de fum.

Quan l'Ajuntament va construir l'estadi municipal va decidir conservar aquesta xemeneia com a element identificatiu del nou equipament.