Comunicació: Incendis forestals a Begues i el Garraf. Història, impactes i tabús
Xavier Parellada Viladoms. Centre d’Estudis Beguetans (Begues)
Analitza com els incendis han afectat Begues i el Garraf al llarg del temps, el seu paper en la modelació del paisatge i els seus impactes, tant negatius com positius.
Els incendis forestals són un fet natural –una pertorbació renovadora o una catàstrofe segons l’òptica des d’on es miri- que ha afectat el massís de Garraf des de la prehistòria. Però la seva freqüència, l’extensió i els impactes generats han estat i estan totalment alterats i condicionats per l’activitat humana, una activitat que ha anat canviant el nostre paisatge amb el pas dels segles.
En aquest treball intentarem recollir informació sobre els diferents incendis que han afectat el terme de Begues i l’antic terme de la baronia d’Eramprunyà i, per extensió, la globalitat del massís de Garraf. Per raons òbvies les dades recollides seran més abundants i precises com més recents siguin, però això no treu que puguem explicar o deduir alguns incendis antics poc o gens documentats.
També intentarem explicar cóm aquests incendis han intervingut en la evolució i modelatge del paisatge i de la biodiversitat, i en analitzarem el seus impactes negatius, però també els positius –que també n’hi ha-, una tasca que avui dia podríem definir com a tabú (confiem que aquesta decisió no ens enviï a la foguera).
Amb l’aparició dels incendis de 6ª generació, la prevenció i lluita contra els incendis també està canviant, però manca la valentia necessària per a canviar els obsolets tallafocs pel mosaic amb grans espais oberts que necessitem. Cal buscar la sinergia entre els objectius i necessitats de la prevenció d’incendis (bombers, gestors forestals), de la conservació de la biodiversitat (científics, gestors ambientals i ecologistes), i de la propietat. Fins ara l’enfrontament entre aquests tres blocs no ens ha portat enlloc. Si aprofitem els punts en comú i assolim un consens respectuós entre tots tres, serà més fàcil que s’entengui i accepti per part de la societat urbana (el quart bloc) que, desconnectada de la realitat del territori, només veu el bosc com un espai d’esbarjo per a tothom. El cost de la conservació del paisatge i dels espais protegits –uns valors que beneficien tota la societat-, no pot recaure majoritàriament sobre les espatlles dels seus propietaris, que ni poden ni els deixem treure’n un rendiment econòmic-, sinó que ha de ser assumida per l’administració en representació de tota la societat, beneficiada per la seva existència. Hem de decidir entre tots quin model de país volem i assumir-ne el cost que ens pertoqui.




