Ponència: Corsaris en la costa: el sistema d’avisos mitjançant foc de la torre Barona

Als segles XVI i XVII, i fins i tot durant el XVIII, Castelldefels i la costa catalana patien sovint els atacs de corsaris nord-africans. El 1583 es va aixecar al costat del mar, sobre un turó no gaire alt, la torre Barona o de Guarda, completament diferent de les nou torres que, en aquell temps, s’havien construït des de 1558 al costat de les masies de la ciutat per defensar-les, i de la torre 5, la més alta del castell, construïda el 1590.

Les funcions principals de les torres de guàrdia i defensa com la Barona, situades prop del mar, les resumia Vespasiano Gonzaga l’any 1570. D’una banda, havien d’avisar, mitjançant senyals de foc nocturns i fumeres diürnes, de la presència d’enemics. De l’altra, havien d’impedir que les embarcacions corsàries poguessin aturar-se a la costa i desembarcar-hi homes per saquejar poblacions, assaltar camins o capturar pastors.

La torre Barona, troncocònica, de tres plantes i amb parets de maçoneria de més d’un metre de gruix, complia totes dues funcions.

La planta superior estava mig coberta i era el lloc des d’on els sentinelles feien les guaites. En cas de detectar la presència de naus corsàries, feien senyals de fum i foc. Com es recorda en un text de 1680: «[...] lo Arrendatari fa la Guaita e sentinella, y quant se descobren embarcacions de moros si es de dia deu fer fum al cim de la torre, y si de nit deu fer foch y si en las demes torres de vora lo mar veura semblant senyals deurá correspondres la dita torre eo son torredá en la mateixa forma [...]».

El fum s’havia de fer amb llenya verda, que desprenia una gran fumera, normalment blanca i molt espessa, i no amb llenya seca, de major poder calorífic però amb un fum menys visible. De nit, en canvi, s’utilitzava llenya seca per fer un foc visible des de lluny.

En cas d’atac enemic, els sentinelles també havien de fer foc amb els dos canons que sabem que van estar situats a la planta superior de la torre fins al segle XIX.