Ponència: La flama del Canigó, símbol de foc, tradició i identitat
Jaume Vendrell Bonet. Més de 1.000 Històries de Sant Climent de Llobregat
Explora l’origen i el significat de la Flama del Canigó i el seu paper en la renovació, la identitat i la comunitat a través de les fogueres de Sant Joa
Des de temps antics, el foc ha tingut un gran valor simbòlic i social per a la humanitat. Estretament relacionat amb el Sol, símbol de vida i energia, ha estat present en tradicions com el solstici d’estiu, on representa la renovació i la purificació.
Al voltant de les flames, els éssers humans han compartit menjar, històries i experiències, creant vincles socials i familiars i reforçant la convivència, la seguretat i el sentiment de comunitat.
La Flama del Canigó, vinculada als Focs de Sant Joan, és una tradició popular que manté viva aquesta herència ancestral. Les fogueres de Sant Joan s’estenen pels Països Catalans i tenen l’origen en antics rituals celebrats durant la nit més curta de l’any, dedicats al Sol i a la renovació de la vida, que amb el temps han evolucionat fins a les celebracions actuals.
El seu ritual inclou l’ascens al cim del Canigó, l’encesa de la flama i la seva distribució per encendre milers de fogueres de Sant Joan. Malgrat les prohibicions i les dificultats històriques, la tradició s’ha mantingut viva gràcies a la participació popular, i la Flama s’ha convertit en un element de resistència i d’identitat cultural compartida que reforça el sentiment de comunitat dels Països Catalans.




