Comunicació: Es veu fum a la llunyania!! Sonen les campanes! Les colles que lluitaven contra els incendis forestals al massís del Garraf

Durant segles els habitants del massís del Garraf, hagueren de lluitar contra els incendis forestals.

Aquests habitants s’organitzaren en colles que s’agrupaven davant l'església, per anar a apagar els focs al so d’un repic de campanes que tocaven “a alarma per foc”.

Amb el temps adquirien uns coneixements de lluita contra els focs forestals molt efectius per les condicions concretes del Garraf. Aquest saber es va anar transmetent i adaptant en el temps de generació en generació.

Descriurem, com s’organitzaven, com treballaven, qui eren, les tècniques que feien servir per enfrontar-se a tota sort d’incendis forestals, com feien servir els coneixements que tenien del medi que els envoltava, tant topogràfics, climatològics com del foc, per aplicar aquestes tècniques.

Malauradament aquests manera d’apagar els focs forestals, no fou aliena a les transformacions socials, econòmiques i ambientals de l'època. Aquests coneixements foren depreciats, les tècniques prohibides i fins hi tot algun membre de les colles reprimit per intentar-les utilitzar.

En centrarem cronològicament en l’incendi del Garraf del 82. Com a punt culminant i inicial de tot un conjunt de transformacions socials i polítiques que van arribar amb la Transició, la creació del Cos de Bombers. Com també va ser una transformació econòmica que, de retruc, transforma el paisatge del Garraf i els seus foc.

Amb l’estudi de la descripció dels coneixements, tècniques i maniobres que descrigué Jordi Guasch en l’escrit “Incendis forestals” demostrarem el gran coneixement i experiència que tenien aquestes colles. Uns coneixements, tècniques i maniobres que hagueren de ser introduïts al cos de bombers anys més tard, per poder lluitar contra els incendis forestals. Uns coneixements que foren rebutjats i finalment reconeguts.

Serveixi aquesta investigació com homenatge a tota aquella gent.