Ponència: Sis segles de foc i forja a Begues: un ofici que s’hereta

Aquesta ponència analitza l’evolució de l’ofici de ferrer a Begues des de finals del segle XVI fins a l’actualitat, a partir de l’estudi combinat de documentació històrica, arxius patrimonials i fonts orals. La recerca identifica els diferents emplaçaments de les ferreries del municipi i reconstrueix les trajectòries de les principals nissagues que hi van exercir l’ofici, especialment les famílies Artigas i Milà, que n’han assegurat la continuïtat durant diverses generacions.

L’estudi posa en relleu el paper central de la ferreria en la vida econòmica i social d’una comunitat rural, on el ferrer era responsable del manteniment de les eines agrícoles, els vehicles, els estris domèstics i els animals de treball. La documentació conservada permet conèixer de manera detallada les tècniques, els productes elaborats, el vocabulari especialitzat i les relacions econòmiques que es generaven al voltant del taller.
Les entrevistes realitzades a Rafael Artigas Campamà i Jordi Milà Figueras aporten una valuosa dimensió humana al treball, tot preservant els coneixements, les experiències i la memòria dels darrers representants d’un ofici tradicional profundament transformat al llarg del segle XX. El conjunt de les fonts mostra el pas d’una ferreria vinculada principalment a l’activitat agrària i als animals de tir cap a una serralleria especialitzada i una forja de caràcter artesanal.

La comunicació reivindica el valor dels arxius familiars i de la memòria oral com a eines fonamentals per a la preservació del patrimoni local i per a la recuperació de la història dels oficis tradicionals del Baix Llobregat.