Ponència: L’ús del foc a les llars santboianes entre els segles XIV i XVII

El foc ha estat, al llarg de la història, un element fonamental en l’organització de la vida domèstica i comunitària. A les llars tradicionals, el foc no només permetia la preparació dels aliments, sinó que era indispensable per a l’escalfament, la il·luminació, la higiene i moltes altres activitats quotidianes. En societats preindustrials com la de Sant Boi, el foc constituïa el veritable centre de la casa, tant des d’un punt de vista material com social.

Aquest estudi se centra en l’anàlisi del foc a les llars santboianes entre els segles XIV i XVII, a partir de la informació proporcionada pels inventaris domèstics, contractes, bans i altres documents històrics. A través d’aquests testimonis escrits, és possible reconstruir no només els estris relacionats amb el foc, sinó també els usos, les pràctiques quotidianes i el grau de desenvolupament tecnològic de cada època.

L’anàlisi dels estris de cuina, dels sistemes de cocció, de la gestió de la llenya i de les regulacions associades al foc permet observar una evolució progressiva en la tecnologia domèstica. Tot i que el foc continua essent la principal font d’energia al llarg de tot el període estudiat, es detecta un procés de perfeccionament i especialització dels estris, així com una millor organització dels espais i una gestió més racional dels recursos energètics.

Així, aquest treball pretén mostrar com, més enllà de la seva funció pràctica, el foc esdevé un element clau per comprendre la vida quotidiana, l’economia domèstica i les transformacions tecnològiques de les llars de Sant Boi durant la baixa edat mitjana i l’inici de l’època moderna. L’estudi comparatiu dels segles XIV, XV, XVI i XVII permet identificar continuïtats, però també canvis significatius que reflecteixen l’adaptació progressiva de la societat a noves necessitats i formes d’organització domèstica.