Comunicació: Focs i fogatges a Viladecans (segles XIV-XVI)

El foc de les llars medievals, més enllà de proporcionar escalfor, llum i aliment, tenia un component simbòlic. La documentació del comtat de Barcelona constata des de principis del segle XII com es va generalitzar la restricció de la mobilitat dels pagesos mitjançant una clàusula sistemàtica en les concessions de masos arreu de Catalunya. Així, s’establia la condició que el titular i la seva família esdevindrien estadants (statores) o habitants (manentes) del mas on haurien de construir la llar i fer-hi foc (afocatus) i, per tant, només podrien abandonar temporalment la tinença en circumstàncies excepcionals, com guerres o caresties, abandonar. D’aquesta manera, l’afocament obligava als pagesos a residir permanentment al mas i els tinents esdevenien homes i dones propis i solius del senyor de la terra.

Però, amb el temps, els masos també esdevingueren una unitat fiscal, atès que els impostos reials o senyorials es cobraven damunt cada foc o llar. Així consta en els fogatges, que és el nom que rebien uns impostos indirectes que es van imposar a mitjan del segle XIV sota el regnat de Pere el Cerimoniós, perquè la Corona necessitava diners. El monarca va pactar amb les corts aquest impost que només es demanaria a terres de l’Església i de la noblesa i no a les terres reials, que ja pagaven imposicions similars. És l’origen del sistema fiscal que acabarà controlant la Diputació del General i futura Generalitat. Per tal de cobrar aquest impost es feia un fogatjament o llista dels focs que el podien pagar. Tot i que es tracta d’una font d’índole fiscal, els fogatjaments aporten una informació molt valuosa sobre el nombre de focs de Catalunya i dels focs reials o de reialenc, els focs de l’Església, els focs dels cavallers, etc. Precisament, l’objectiu d’aquesta comunicació consisteix en analitzar diferents fogatjaments per tal de conèixer el número d’habitants de Viladecans durant els s. XIV al XVI, però també ens fixarem en aquesta múltiple concepció del foc en relació amb els masos medievals.