Comunicació: L’ús del foc a les coves durant el neolític. El cas de la cova de Can Sadurní
Manuel Edo i Benaiges, Elisabeth Beamud, Maria Mercè Bergadà i Míriam Gómez-Paccard. CIPAG (Begues)
Anàlisi arqueològica de les funcions del foc i el seu paper en les activitats domèstiques, rituals i de gestió de l’espai.
L’ús del foc va suposar un canvi substancial en les actuacions de les comunitats humanes respecte d'etapes anteriors. A partir del coneixement del foc, cinc son els aspectes a destacar:
1. La Nutrició Millorada. Coure el menjar suposà l'eliminació de bona part del les bactèries i facilità l’absorció de nutrients essencials.
2. L'Evolució Cerebral: una dieta més rica en calories permeté el desenvolupament del cervell humà..
3. Seguretat i Defensa. El foc es convertí en element de seguretat i defensa contra els animals salvatges en les estones de foscor.
4. Adaptació Climàtica i Sanejament dels Espais. Proporcionà la calor necessària per a sobreviure en territoris freds i/o en períodes d'hivernació, alhora que ajudà a sanejar espais com les coves convertides en cledes.
5. Socialització del Grup. El foc va crear uns punts de reunió que enfortiren la socialització del grup presentant-se com a lloc de transmissió del llenguatge, les creences, els records dels ancestres, les vinculacions socials del grup, les vetlles funeràries, els acords familiars, etc.
El foc, doncs, ha representat un paper essencial en l'evolució humana. En aquesta comunicació veurem un recull de les diverses maneres en que s'utilitzà el foc a la cova de Can Sadurní durant el període neolític, entre mitjan el VI mil·lenni i la darreria del III mil·lenni ANE
