Presentació oral de les comunicacions
Marc Bouzas (Universitat de Girona), Josep Burch (Universitat de Girona), Pere Castanyer (Museu d’Arqueologia de Catalunya – Empúries), Ramon Julià (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques - Universitat de Barcelona)
Josep M. Nolla (Universitat de Girona), Pere Pons (Geoservei S. L), Jordi Sagrera (Universitat de Girona), Joan Solà (Geoservei S. L)
La desembocadura del riu Ter (Catalunya) entre els segles VIII i XII. Geomorfologia d’aquest espai litoral
El riu Ter és un dels eixos fluvials que en direcció oest-est, ha articulat al llarg del temps el poblament de l’extrem nord-est de la península Ibèrica. Si bé els seus cursos alt, mig i part del baix no presenta problemes en el seu recorregut, el de la seva desembocadura al mar Mediterrani ha plantejat nombrosos interrogants a causa de l’existència de dos potencials braços, un al nord que desembocaria al golf de Roses, molt a prop d’Empúries, i un altre al sud que desembocaria a la badia de Pals. L’any 2016 un exhaustiu estudi documental sobre aquest sector sud va permetre obtenir un coneixement exhaustiu sobre l’existència de zones lacustres i la seva relació amb el poblament entre els segles IX i XI, però plantejava dubtes sobre l’existència del riu a la badia de Pals en aquest període. Posteriorment, entre els anys 2020 i 2022 s’han realitzat estudis geològics en aquesta zona que mostren l’existència del riu, però amb un curs variable i amb notables canvis, fet que condicionà el poblament d’aquest sector del litoral.
