$itemData.getName()

Jardí botànic

El jardí botànic del Museu de Gavà és un espai de 800 metres quadrats on es mostren les diverses comunitats vegetals del paisatge que envolta la ciutat.

Un tomb pel jardí ens apropa a la vegetació característica del Garraf: l'alzinar de la serra de les Ferreres, la màquia de llentiscle i margalló de la zona calcària, o les brolles i màquies silicícoles de bruc i arboç desenvolupades sobre els gresos i conglomerats de Bruguers. També s'hi troben representades comunitats de la plana, com els canyissars i les jonqueres de les zones humides del delta, i els conreus d'horta.

 

El jardí acosta el visitant a un nou món ple de sensacions i colors, de formes i olors que desenvolupen les seves aptituds per a l'observació i la descripció.

La diversitat d'ambients que presenta el jardí botànic permet al visitant copsar la varietat de formes i adaptacions que presenta la vida vegetal.

 

Hi podem observar les variacions de la vegetació al llarg del cicle anual. Variacions estretament lligades a les hores de sol i canvis de temperatura i precipitació. Així, l'eixutesa de l'estiu, resultat de la coincidència del moment de més calor de l'any amb el període de menys precipitació, és el principal determinant de la vegetació de les nostres contrades.

 

A la primavera podrem veure com van apareixent flors blanques, roses i de molts altres colors que tacaran el jardí del Museu amb la seva vivesa. Progressivament, molts fruits arribaran a la maduresa i adquiriran multitud de colors.

 

Fruits per ser menjats

Les cireres de pastor, els fruits de l'arboç (Arbutus unedo), són de colors atractius, amb una olor molt agradable i sabor dolç que convida que algú se'ls mengi. I és que l'arboç utilitza els animals com a sistema de dispersió de les seves llavors. De fet, els paguen aquests serveis amb la polpa nutritiva de les cireres de pastor a canvi que les llavors quedin ben escampades mitjançant els excrements.

 

Enfilar-se per arribar a la llum

Les plantes enfiladisses, com l'heura, són molt abundants al bosc mediterrani, caracteritzat pels arbres de troncs i branques poc rectilinis i fulles que duren tot l'any. Això implica que al sotabosc hi hagi un ambient molt ombrívol i aquesta falta de llum fa que les plantes enfiladisses aprofitin els troncs dels arbres per arribar a la llum sense haver d'esmerçar esforços a fabricar troncs i branques lignificades.

 

L'aigua, un bé molt preuat

L'eixut estival és una de les característiques del clima mediterrani. Les plantes fan servir diverses estratègies per evitar la pèrdua d'aigua, un recurs molt preuat en aquestes condicions. Una de les més peculiars és la semimarcescència de les fulles de les estepes, les quals s'arruguen i es panseixen per reduir la transpiració. Aquest fet es veu reforçat encara més en el cas de l'estepa blanca (Cistus albidus). Rep aquest nom pel color blanquinós de les fulles, que es deu al recobriment de pèls que tenen, que evita la pèrdua de massa aigua per evapotranspiració.

 

El margalló, una palmera molt nostra

El margalló és l'única palmera autòctona d'Europa, i al Garraf es troba en el seu límit de distribució més septentrional. Per això, i perquè ha de sobreviure en unes condicions molt dures de sequera i falta de nutrients al sòl, es tracta d'una espècie protegida.

És una planta que té unes fulles molt dures que es fan servir per fer cordes, escombres i objectes de cistelleria. A més, tenen punxes als pecíols, les quals li serveixen per protegir el brot central, que és comestible, tant per als animals com per als humans.

 

Les plantes aromàtiques, l'olor com a defensa

Les plantes aromàtiques s'anomenen així per l'olor que fan les seves fulles. Aquesta olor ens pot agradar molt i fem servir aquestes plantes per elaborar perfums, sabons, infusions, medicaments, i fins i tot les posem al menjar. En canvi, als herbívors no els agrada el gust que tenen a causa dels olis essencials que contenen i que les fan ser tan flairoses. Així doncs, les plantes aromàtiques fan servir l'olor per defensar-se dels animals que se les volen menjar.

 

Zones agrícoles. La fertilitat del sòl al servei de l'home

L'home ha conreat la terra des de fa més de 5.000 anys en aquestes contrades. A les acaballes del segle XIX, els conreus de secà s'enfilaven fins i tot per les muntanyes més abruptes del Garraf mitjançant la construcció de marges, alguns dels quals tenen més de 1.000 anys d'antiguitat. Ara, els conreus més productius aprofiten les terres més fèrtils de la plana deltaica.

Tot i l'ocupació de territori que representa la construcció de grans vies de comunicació i la urbanització del sòl, l'horta del delta continua oferint collites de merescut prestigi. Els espàrrecs de Gavà i les carxofes del Prat de Llobregat són alguns dels productes amb més fama.

Agenda

Exposició “A la recerca dels tresors perduts. Homenatge a l’arqueòleg cinematogràfic Indiana Jones”

Museu de Gavà
Del 18-2-2017 a 26-3-2017
Més info
    Vull rebre informació En aquesta secció podràs enviar-nos per correu electrònic els teus suggeriments