El Garraf roig

 

Entre el Garraf negre i el Garraf blanc s'estén una estreta franja de cingleres i roquissars amb sòls rogencs de materials del Buntsandstein (triàsic inferior). Una franja estreta, però llarga, que comença al turó del Calamot, tocant al delta del Llobregat, i que arriba fins a les ribes del riu Anoia, tot passant pel Roc del Migdia i l'Eramprunyà. El que fa més de 240 milions d'anys eren dunes i torrenteres, ara constitueixen els penya-segats de color rogenc de Bruguers. La major resistència a l'erosió que caracteritza els gresos i conglomerats vermellosos fa que el relleu sigui força abrupte i amb formacions tan curioses com els tafones —forats a la roca causats per l'erosió—, que poden arribar a formar meravelles com l'arc natural de Bruguers, o la Roca Foradada.

 

Els gresos i conglomerats estan constituïts per sorres i còdols de quars cimentats amb òxids de ferro. Això fa que els sòls que es formen a partir d'aquests materials del Buntsandstein siguin sorrencs, prims, pobres en nutrients i amb poca capacitat d'emmagatzemar aigua. Però la característica més distintiva és l'absència de carbonat càlcic al sòl, un fet poc comú en aquestes latituds. Això fa que les plantes que hi viuen hagin d'arrelar en un sòl amb propietats úniques, cosa que imprimeix una marcada personalitat a aquest paisatge vegetal. La presència d'espècies de plantes calcífugues com l'estepa d'arenal (Halimium halimifolium) o la bruguerola (Calluna vulgaris) en aquests sòls respon a aquesta absència de calç.

 

La comunitat vegetal que domina aquest ambient és la màquia de bruc i arboç, una formació arbustiva densa dominada per aquestes dues espècies, però amb un seguit d'espècies acompanyants molt característiques, on destaquen les estepes: la blanca (Cistus albidus), la negra (C. monspeliensis) i la borrera (C. salviifolius). El gènere Cistus té unes característiques que li permeten viure en zones on la freqüència d'incendis és elevada. Una d'elles és que la germinació de les llavors es veu afavorida per aquests incendis, i no només això; a més, es tracta d'un tipus de plantes que desprenen gasos inflamables que poden afavorir els incendis.

Aquesta màquia alberga mamífers de gran interès ecològic com el gat mesquer o el gorjablanc.

 

Agenda

Exposició “Històries paral·leles. 1917-2017. Roca a Gavà i Viladecans”

Museu de Gavà
Del 10-5-2017 a 28-8-2017
De dimarts a divendres de 9.30 a 13 h i de 17 a 20 h; dissabtes d’11 a 14 h i de 17 a 20 h; diumenges i festius d’11 a 14 h.
Més info
    Vull rebre informació En aquesta secció podràs enviar-nos per correu electrònic els teus suggeriments