El Garraf negre

Des de Viladecans fins a Martorell, vorejant la vall del Llobregat, s'estén el que anomenem Garraf negre, format per roques del paleozoic de fa entre 438 i 286 milions d'anys. Aquestes roques es van formar en un ambient marí on es van anar dipositant materials, fins que per efecte de l'augment de la pressió i de la temperatura es van transformar en roques d'estructura laminar que s'exfolien (esquists i pissarres). Entre aquestes capes hi ha vetes de la famosa variscita que s'extreia a les mines prehistòriques de Gavà. També cal destacar la important presència de ferro, que fins i tot ha donat lloc a topònims com la serra de les Ferreres o la font del Ferro.

Els cims més destacats, encara que suaus, són el turó de Sant Ramon (288 m) i el de Miramar (232 m).

 

Al llarg del paleozoic, Catalunya es trobava submergida sota el mar. A mitjan d'aquesta era, durant el silurià (438-408 milions d'anys), aquests mars es van començar a poblar amb gran varietat d'organismes, graptòlits, praderies de lliris de mar, i pels fons fangosos s'hi movien cargols marins i trilobits, un dels artròpodes més primitius que es coneixen. Aquest mar va anar perdent profunditat durant el devonià (408-360 Ma) fins a emergir el territori durant el carbonífer (360-286 Ma). A causa del canvi climàtic de finals del permià (286-248 Ma) es va produir la major extinció massiva de la història de la terra, que va comportar la desaparició del 96% de les espècies d'aquell moment. I avui, al Garraf negre, tenim un registre fòssil que ho evidencia.

 

Un pendent força suau, la roca alterable, una bona proporció d'argiles i llims i una retenció d'aigua suficient fan que hi hagi sòls més fèrtils que permeten que s'instal·lin boscos al Garraf negre. En principi era zona d'alzinars, però l'home, que busca les zones més fèrtils, i els incendis han fet que ara molts hagin estat substituïts per pinedes.

L'alzinar, el bosc mediterrani per excel·lència, està presidit per l'alzina (Quercus ilex) i té un sotabosc molt dens d'arbusts i enfiladisses, però on escassegen les herbes.

Les espècies acompanyants més característiques de l'alzina són, segons la zona, el roure, el pi, l'arboç o el marfull. A les valls més humides podem trobar, fins i tot, algun indret amb avellaners, com el Fons del Fangar.

Agenda

Exposició Nanoart

Museu de Gavà
Del 2-4-2017 a 1-5-2017
Més info

Visita familiar al Parc Arqueològic amb la Puput del Súper Mes

Parc Arqueològic Mines de Gavà
29-4-2017
A les 11.00
Més info

Jornada de portes obertes: “Fira d’espàrrecs de Gavà 2017”

Parc Arqueològic Mines de Gavà
Del 29-4-2017 a 30-4-2017
Dissabte de 10 a 19 h, i diumenge de 10 a 14.30 h
Més info

Jornada de portes obertes al refugi antiaeri de la Rambla de Gavà

Museu de Gavà
30-4-2017
De 10.00 a 14.00
Més info

Visita al refugi antiaeri de la Rambla de Gavà

Museu de Gavà
7-5-2017
A les 11.00
Més info

Visita guiada al castell d’Eramprunyà

Museu de Gavà
14-5-2017
A les 10.00
Més info

Portes obertes al Parc Arqueològic Mines de Gavà - Dia Internacionals dels Museus

Parc Arqueològic Mines de Gavà
21-5-2017
De 10.00 a 14.30
Més info

Visita guiada “Mineres i deesses”

Parc Arqueològic Mines de Gavà
21-5-2017
A les 11.00
Més info
    Vull rebre informació En aquesta secció podràs enviar-nos per correu electrònic els teus suggeriments