Historia del yacimiento

El descobriment de les mines prehistòriques de Gavà es va produir a principis de la dècada dels anys setanta del segle XX, com a resultat dels primers treballs per urbanitzar i edificar el barri de Can Tintorer, al sector nord de Gavà. Aquests treballs, que van suposar la destrucció d'una part del conjunt miner, van deixar visibles unes obertures en la roca del terreny. Aviat es va comprendre que eren cavitats fetes durant el període neolític per obtenir minerals, especialment turquesa i variscita, de color verd.

 

Actualment l'àrea minera protegida com a BCIN supera les dues-centes hectàrees d'extensió i s'hi coneixen més de cent boques de mines.

 

Al llarg d'aquests anys, l'Ajuntament ha impulsat el projecte interdisciplinari que abasta des de la recerca fins a la divulgació i per al qual compta amb la col·laboració de la UAB, la UB i la UPC. A través del Museu de Gavà, amb la col·laboració dels equips del SAPPO i ARCHAEOM de la Universitat Autònoma de Barcelona, s'està duent a terme el projecte de recerca arqueològica "Mines prehistòriques de Gavà. Espai i temps, dinàmica evolutiva i caracterització mineralògica" reconegut per la Generalitat de Catalunya.

La importància de les mines prehistòriques

Les mines de Gavà són importants pels 6.000 anys d'antiguitat que tenen, cosa que les situa entre les més antigues de les conegudes. També ho són per allò que les singularitza respecte de les altres mines contemporànies: la complexitat superior de les seves estructures, i el fet de ser les úniques de variscita, mineral ornamental trobat com a collarets en diferents jaciments neolítics de l'occident d'Europa.

 

També tenen interès perquè permeten estudiar com s'obtenia un mineral amb el qual s'elaboraven béns per als intercanvis entre diferents comunitats, una pràctica que al neolític va adquirir significació. Gavà va ser centre exportador i alhora importador, com posen de manifest la troballa de sílex de la Provença, destrals fetes amb minerals d'origen alpí o l'obsidiana procedent del Monte Arci de Sardenya.

 

No és menor la importància derivada del potencial informatiu dels seus farciments. Les restes i materials arqueològics recuperats, i els estudis que se'n deriven, permeten acostar-se al context mediambiental i socioeconòmic de la mineria durant el neolític, cosa que ens ajuda a comprendre per què es van excavar les mines.

 

D'entre les troballes arqueològiques en destaca, sobretot, la Venus de Gavà, una figura de ceràmica trobada incompleta i trencada entre el rebliment d'un dels pous miners. És de color negre, amb motius en relleu i incisos que reprodueixen, entre altres trets, els ulls en forma de sols, el nas, els pits, els braços guarnits amb braçalets i les mans que es recolzen sobre un ventre prominent, com el d'una dona embarassada. La feminitat de la peça, la maternitat i el color negre, símbol de fertilitat, evoquen cultes a la fecunditat.

 

No podem oblidar, però, troballes com el crani trepanat, els conjunts d'ofrenes funeràries o els interessants conjunts ceràmics.

Agenda

Exposició Nanoart

Museu de Gavà
Del 2-4-2017 a 1-5-2017
Més info

Jornada de portes obertes: “Fira d’espàrrecs de Gavà 2017”

Parc Arqueològic Mines de Gavà
Del 29-4-2017 a 30-4-2017
Dissabte de 10 a 19 h, i diumenge de 10 a 14.30 h
Més info

Jornada de portes obertes al refugi antiaeri de la Rambla de Gavà

Museu de Gavà
30-4-2017
De 10.00 a 14.00
Més info

Visita al refugi antiaeri de la Rambla de Gavà

Museu de Gavà
7-5-2017
A les 11.00
Més info
    Vull rebre informació En aquesta secció podràs enviar-nos per correu electrònic els teus suggeriments