La història

Tot i que recents estudis arqueològics testimonien l'ocupació del penya-segat d'Eramprunyà des d'època ibèrica, la història del castell s'inicia al segle IX.

 

L'any 801 els francs van prendre la ciutat de Barcelona als sarraïns, que van haver de retirar-se fins a la riba dreta del Llobregat. La defensa de Barcelona requeria que es protegís la zona del pla, però també tota la part baixa de la vall del Llobregat, des de Martorell fins al mar, ja que és una zona natural d'accés a Barcelona. També era necessari controlar tota la línia de costa i els camins del Garraf. Alguns dels castells que es van construir en aquest moment van ser els de Cervelló, Castellví de Rosanes, Sant Boi, Corbera, Castelldefels i Eramprunyà.

 

Una vegada construïdes estructures de defensa, els comtes són els encarregats d'organitzar el poblament en aquesta zona i nomenen vicaris, és a dir, representants seus, per tal de protegir el territori. Al segle X, els representants del comte es converteixen en senyors de les terres que només havien d'administrar i actuen com a senyors feudals. La feudalització s'estendrà per totes les capes de la societat. Al segle XI es produeixen les primeres situacions de revoltes de senyors feudals contra els comtes. N'és un exemple Mir Geribert, senyor d'Eramprunyà, entre altres títols, que no va reconèixer l'autoritat del comte de Barcelona i s'hi enfrontà personalment.

 

L'any 1323 el rei Jaume II ven el terme d'Eramprunyà al seu tresorer, Pere Marc. Comença aquí l'època de màxim esplendor del castell que durarà fins a mitjan segle XV.

 

Els Marc acumularen els territoris del terme que fins aleshores havien estat propietats de petits cavallers i així esdevingueren els senyors únics d'un terme jurisdiccional que incloïa els actuals termes de Gavà, Viladecans, Castelldefels, Sant Climent i Begues.

Vull rebre informació En aquesta secció podràs enviar-nos per correu electrònic els teus suggeriments