El Garraf negre

Des de Viladecans fins a Martorell, vorejant la vall del Llobregat, s'estén el que anomenem Garraf negre, format per roques del paleozoic de fa entre 438 i 286 milions d'anys. Aquestes roques es van formar en un ambient marí on es van anar dipositant materials, fins que per efecte de l'augment de la pressió i de la temperatura es van transformar en roques d'estructura laminar que s'exfolien (esquists i pissarres). Entre aquestes capes hi ha vetes de la famosa variscita que s'extreia a les mines prehistòriques de Gavà. També cal destacar la important presència de ferro, que fins i tot ha donat lloc a topònims com la serra de les Ferreres o la font del Ferro.

Els cims més destacats, encara que suaus, són el turó de Sant Ramon (288 m) i el de Miramar (232 m).

 

Al llarg del paleozoic, Catalunya es trobava submergida sota el mar. A mitjan d'aquesta era, durant el silurià (438-408 milions d'anys), aquests mars es van començar a poblar amb gran varietat d'organismes, graptòlits, praderies de lliris de mar, i pels fons fangosos s'hi movien cargols marins i trilobits, un dels artròpodes més primitius que es coneixen. Aquest mar va anar perdent profunditat durant el devonià (408-360 Ma) fins a emergir el territori durant el carbonífer (360-286 Ma). A causa del canvi climàtic de finals del permià (286-248 Ma) es va produir la major extinció massiva de la història de la terra, que va comportar la desaparició del 96% de les espècies d'aquell moment. I avui, al Garraf negre, tenim un registre fòssil que ho evidencia.

 

Un pendent força suau, la roca alterable, una bona proporció d'argiles i llims i una retenció d'aigua suficient fan que hi hagi sòls més fèrtils que permeten que s'instal·lin boscos al Garraf negre. En principi era zona d'alzinars, però l'home, que busca les zones més fèrtils, i els incendis han fet que ara molts hagin estat substituïts per pinedes.

L'alzinar, el bosc mediterrani per excel·lència, està presidit per l'alzina (Quercus ilex) i té un sotabosc molt dens d'arbusts i enfiladisses, però on escassegen les herbes.

Les espècies acompanyants més característiques de l'alzina són, segons la zona, el roure, el pi, l'arboç o el marfull. A les valls més humides podem trobar, fins i tot, algun indret amb avellaners, com el Fons del Fangar.

Agenda

Exposició de petit format 1939. L'abans i el després. Els quatre gavanencs morts en retirada

Museu de Gavà
Del 17-9-2019 a 31-12-2019
A les 19.00
Més info

Club de lectura de novel·la històrica.

Museu de Gavà
18-11-2019
A les 18.30
Més info

Aproximación y caracterización de la tecnología de fabricación de los recipientes cerámicos en las Minas Prehistóricas de Gavà.

Museu de Gavà
21-11-2019
A les 19.00
Més info

Aproximación y caracterización de la tecnología de fabricación de los recipientes cerámicos en las Minas Prehistóricas de Gavà.

Museu de Gavà
21-11-2019
A les 19.00
Més info

Memòria de la memòria

Museu de Gavà
27-11-2019
A les 19.00
Més info

Passejada “Històries de Gavà que mai no t’han explicat”

Museu de Gavà
14-12-2019
A les 11.00
Més info

Passejada “Històries de Gavà que mai no t’han explicat”

Museu de Gavà
14-12-2019
A les 11.00
Més info
    Vull rebre informació En aquesta secció podràs enviar-nos per correu electrònic els teus suggeriments