EL CASTELL

 

El castell d'Eramprunyà s'alça a 400 metres sobre el nivell del mar al massís de Garraf. Rodejat de penya-segats, només és accessible des de l'est i era un enclavament estratègic per al domini i la defensa del territori.

El castell té dos recintes, el superior o sobirà, lloc fortificat per excel·lència, i el jussà o de baix, separats per un fossat que era salvat per un pont. Un tercer recinte exterior, encara força més baix, es tanca per una muralla més tardana que data probablement del temps dels Marc.

 

El recinte sobirà

És la zona més ben protegida de tot el castell. Hi havia el cos de guàrdia i la residència del senyor. Era estructurat al voltant d'un pati central obert i en els diferents costats hi havia sales i cambres diverses, entre les quals es pot distingir la sala noble on es conserven dos arcs que sustentaven un altre pis superior. A l'est es veu una porta que sembla que comunicava una cambra o sala d'entrada al pis superior i, cap al nord, una possible finestra que va ser tapiada. El recinte és voltat per una muralla, aixecada ran mateix de l'espadat per fer més inexpugnable el castell, i, en la seva part més accessible, a ponent, defensat per un fossat enfondit artificialment. La reforma més important d'aquesta muralla es practicà en temps dels Marc, al segle XIV, quan es bastí el portal i el cos de guàrdia proper que el defensava. Els murs de l'angle del cos de guàrdia i el portal s'han conservat.

 

El recinte jussà

Les torres i el mur protegien l'accés al castell, situat en una zona sense defenses naturals. Dins d'aquest recinte s'ubica l'església de Sant Miquel que, com la resta d'estructures, fou construïda amb la roca sorrenca característica de la zona.  L'entrada a l'església es conserva in situ al lateral sud, però la porta del costat est és una obertura del segle XIX. En aquesta banda, on encara es pot veure l'arrencada de la volta de la coberta, hi havia l'altar. L'església, per tant, estava orientada d'est a oest.

 

De l'antic cementiri es conserven set tombes excavades a la roca, datades del segle X, sis de les quals són antropomorfes i una rectangular. Per sobre, trobem un dipòsit d'aigua que també és una estructura excavada i que recollia l'aigua de pluja. Probablement es va construir quan l'antic cementiri devia estar en desús, segurament en temps de Jaume Marc, a finals del segle XIV.

 

El recinte exterior

Al recinte exterior s'hi accedeix per un camí amb una entrada en ziga-zaga que afavoria la defensa. En aquests terrenys, probablement, s'hi ubicava un raval on es podrien haver desenvolupat diverses activitats productives. També compta amb diverses edificacions més, d'incerta funcionalitat. El recinte es tanca a la banda sud per una sòlida muralla, visible des de l'exterior, que va ser bastida al segle XIV en època dels Marc.

 

El 1469 esclata la guerra civil entre Joan II i la Generalitat. Va haver-hi aixecaments al camp en una lluita contra el règim senyorial. Alguns nobles es van mantenir fidels al rei, entre ells Pere Marc IV, que es va refugiar al castell. Aquest  fou assetjat per les tropes de la Generalitat i va quedar pràcticament destruït. El castell no es va tornar a reconstruir i únicament va servir per fer tasques de vigilància. Al segle XVIII es va transformar en masoveria. L'any 1897 el va adquirir el banquer Manuel Girona i va continuar en mans de la família Girona fins a l'any 2007, en què va ser adquirit per l'Ajuntament  de Gavà. 

Agenda

Exposició “A la recerca dels tresors perduts. Homenatge a l’arqueòleg cinematogràfic Indiana Jones”

Museu de Gavà
Del 18-2-2017 a 26-3-2017
Més info
    Vull rebre informació En aquesta secció podràs enviar-nos per correu electrònic els teus suggeriments