Vorejant la vall i el delta del Llobregat, el Garraf es torna negre amb els alzinars i les pinedes que creixen sobre els esquists i pissarres paleozoiques. L'antiguitat d'aquests materials, a més de permetre que l'erosió hagi suavitzat el relleu, ha permès la formació de sòls profunds que poden mantenir el bosc. Especialment, l'alzinar, el bosc mediterrani per excel·lència.

A l'alzinar domina l'alzina, un arbre de fulles perennes, fosques, dures i amb pèls al revers. Per sota de les capçades de les alzines, trobem un atapeït sotabosc ple d'arbustos, mates i plantes enfiladisses que el fan impenetrable.


#### SALTO DE PÁGINA ####

FRUITS PER SER MENJATS

Les cireres de pastor, els fruits de l'arboç (Arbutus unedo), són de colors atractius, amb una olor molt agradable i sabor dolç, que convida que algú se'ls mengi. I és que l'arboç utilitza els animals com a sistema de dispersió de les seves llavors. De fet, els paguen aquests serveis amb la polpa nutritiva de les cireres de pastor, a canvi que les llavors quedin ben escampades juntament amb els excrements.


#### SALTO DE PÁGINA ####

ENFILAR-SE PER ARRIBAR A LA LLUM

Les plantes enfiladisses, com l'heura, són molt abundants al bosc mediterrani, caracteritzat pels arbres de troncs i branques poc rectilinis i fulles que duren tot l'any. Això implica que al sotabosc hi hagi un ambient molt ombrívol, i aquesta falta de llum fa que les plantes enfiladisses aprofitin els troncs dels arbres per arribar a la llum sense haver d'esmerçar esforços a fabricar troncs i branques lignificades.