La petita proporció d'àcid carbònic de l'aigua de pluja ha esculpit les roques calcàries del Garraf al llarg d'un procés mil·lenari. Entre aquestes roques foradades i de formes capricioses creix un paisatge vegetal presidit per l'única palmera autòctona d'Europa: el margalló (Chamaerops humilis), una espècie protegida.

El margalló el trobem acompanyat per tota una sèrie d'espècies com el garric, el llentiscle o l'arçot, amb les quals forma una comunitat ben adaptada als rigors de les sequeres estiuenques però que, en canvi, no suporta els hiverns rigorosos.

#### SALTO DE PÁGINA ####


EL MARGALLÓ, UNA PALMERA MOLT NOSTRA

El margalló és l'única palmera autòctona d'Europa, i al Garraf es troba en el seu límit de distribució més septentrional. Per això i perquè ha de sobreviure en unes condicions molt dures de sequera i falta de nutrients al sòl, es tracta d'una espècie protegida.

És una planta que té unes fulles molt dures que es fan servir per fer cordes, escombres i objectes de cistelleria. A més, tenen punxes als pecíols, les quals li serveixen per protegir el brot central, que és comestible, tant per als animals com per als humans.

#### SALTO DE PÁGINA ####


LES PLANTES AROMÀTIQUES, L'OLOR COM A DEFENSA

Les plantes aromàtiques s'anomenen així per l'olor que fan les seves fulles. Aquesta olor ens pot agradar molt i fem servir aquestes plantes per fer perfums, sabons, infusions, medicaments, i fins i tot les posem al menjar; en canvi, als herbívors no els agrada el gust que tenen a causa dels olis essencials que contenen i que les fan ser tan flairoses. Així doncs, les plantes aromàtiques fan servir l'olor per defensar-se dels animals que se les volen menjar.