Tancar / Cerrar / Close
Acceptar / Aceptar / Accept





Si us plau, esperi mentre la pàgina es carrega


Si no teniu JavaScript activat, aneu a la versió accessible: Versió accessible
Oferta escolar 2010-2011
documentació i publicacions descàrregues jocs i experiències contacte com arribar-hi Cercador
Iniciar la cerca
Museu de Gavà Parc Arqueològic Mines de Gavà Centre d´Història de la Ciutat Centre de Documentació del Parc del Garraf Servei Pedagògic Agenda d'activitats
Disseny / Diseño / Layout
El Garraf roig
Entre el Garraf negre i el Garraf blanc, s´estén una estreta franja de cingleres i roquissars amb sòls rogencs de materials del Buntsandstein (triàsic inferior). Una franja estreta, però llarga, que comença al turó del Calamot, tocant al delta del Llobregat, i arriba fins a les ribes del riu Anoia, tot passant pel Roc del Migdia i l´Eramprunyà.
El que fa més de 240 milions d´anys eren dunes i torrenteres, ara constitueixen els penya-segats de color rogenc de Bruguers. La major resistència a l´erosió que caracteritza els gresos i conglomerats vermellosos, fa que el relleu sigui força abrupte i amb formacions tant curioses com els taffoni, forats a la roca causats per l´erosió, que poden arribar a formar meravelles com l´arc natural de Bruguers, o Roca Foradada.

#### SALTO DE PÁGINA ####

Els gresos i conglomerats estan constituïts per sorres i còdols de quars cimentats amb òxids de ferro.

Això fa que els sòls que es formen a partir d´aquests materials del Buntsandstein siguin sorrencs, prims, pobres en nutrients i amb poca capacitat d´emmagatzemar aigua. Però la característica més distintiva és l´absència de carbonat càlcic al sòl, un fet poc comú en aquestes latituds.
Això fa que les plantes que hi viuen hagin d´arrelar en un sòl amb propietats úniques, que imprimeix una marcada personalitat a aquest paisatge vegetal. La presència d´espècies de plantes calcífugues com l´estepa d´arenal (Halimium halimifolium) o la bruguerola (Calluna vulgaris) en aquests sòls respon a aquesta absència de calç.

#### SALTO DE PÁGINA ####

La comunitat vegetal que domina aquest ambient és la màquia de bruc i arboç, una formació arbustiva densa dominada per aquestes dues espècies, però amb un seguit d´espècies acompanyants molt característiques, on hi destaquen les estepes: la blanca (Cistus albidus), la negra (C. monspeliensis) i la borrera (C. salviifolius). El gènere Cistus té unes característiques que li permeten viure en zones on la freqüència d´incendis és elevada, una de les quals és que la germinació de les llavors es veu afavorida per aquests incendis, i no només això, sinó que, a més, es tracta d´un tipus de plantes que desprenen gasos inflamables que poden afavorir els incendis.
Aquesta màquia alberga mamífers de gran interès ecològic com el gat mesquer o el gorjablanc.
Ajuntament de Gavààrea de premsaenllaços d'interèsmapa webnota legal Imprimir
Enlaza con la versión en Castellano