Des de Viladecans fins a Martorell, vorejant la vall del Llobregat, s'estén el que anomenem Garraf negre, format per roques del paleozoic, de fa entre 438 i 286 milions d'anys. Aquestes roques es van formar en un ambient marí on es van anar dipositant materials, fins que per efecte de l'augment de la pressió i de la temperatura es van transformar en roques d'estructura laminar que s'exfolien (esquists i pissarres). Entre aquestes capes hi ha vetes de la famosa variscita que s'extreia a les mines prehistòriques de Gavà. També cal destacar la important presència de ferro, que fins i tot ha donat lloc a topònims, com la serra de les Ferreres o la font del Ferro.
Els cims més destacats, encara que suaus, son el turó de Sant Ramon (288m) i el de Miramar (232m).


#### SALTO DE PÁGINA ####

Al llarg del paleozoic, Catalunya es trobava submergida sota el mar. A mitjan d'aquesta era, durant el silurià (fa 438-408 milions d'anys) aquests mars es començaren a poblar amb gran varietat d'organismes, graptolits, praderies de lliris de mar, i pels fons fangosos s'hi movien cargols marins i trilobits, un dels artròpodes més primitius que es coneixen.

Aquest mar perdé profunditat durant el devonià (408-360 Ma) i el territori emergí en el carbonífer (360-286 Ma).
A causa del canvi climàtic de finals del permià (286-248 Ma) es produí la major extinció massiva de la història de la terra, que comportà la desaparició del 96 % de les espècies d'aquell moment. I avui, al Garraf negre, tenim un registre fòssil que ho evidencia.

#### SALTO DE PÁGINA ####

Un pendent força suau, la roca alterable, una bona proporció d'argiles i llims i una retenció d'aigua suficient, fan que hi hagi sòls més fèrtils que permeten que s'hi instal·lin boscos al Garraf negre.
En principi era zona d'alzinars, però l'home, que busca les zones més fèrtils, i els incendis han fet que ara molts hagin estat substituïts per pinedes.
L'alzinar, el bosc mediterrani per excel·lència, està presidit per l'alzina (Quercus ilex) i té un sotabosc molt dens d'arbusts i enfiladisses, però on hi escassegen les herbes. Les espècies acompanyants més característiques de l'alzina, segons la zona, són el roure, el pi, l'arboç o el marfull. A les valls més humides podem trobar, fins i tot, algun indret amb avellaners, com el Fons del Fangar.